Novedad

Resum de la conferència: El Gobierno y las Infraestructuras

Resum de la conferència:

El Gobierno y las infraestructuras

 

Prof. Ginés DE RUS

Catedrático de Economía de Transporte - Universidad de Las Palmas

 

Benvinguda: Pedro Díez, Director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona

Presentació de l'acte: Francesc Robusté, Catedràtic del Transport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Cloenda: Daniel Serra, President de l’Associació Catalana de Ciència Regional

 

Dijous 6 de juliol de 2017, a les 19.00 h

 

                                                                                                                   Sala de Conferències Escola de Camins – Campus Nord UPC edifici C2212

Jordi Girona 1‐3 ‐ 08034 Barcelona

Confirmeu assistència abans del 4 de juliol a

 
   

Resum de la conferència:

El Gobierno y las infraestructuras

 

Prof. Ginés DE RUS

Catedrático de Economía de Transporte - Universidad de Las Palmas

 

6/7/2017  Escola de Camins de Barcelona

 

Amb el títol “El gobierno y la infraestructuras” el catedràtic de la Universitat de Las Palmas,  ens va parlar del paper que ha tingut a Espanya el govern en la provisió de les infraestructures ja fos de forma directa, com en el cas de l’alta velocitat ferroviària, amb cooperació amb els sector privat, per exemple en la concessió d’autopistes o simplement deforma purament privada, com en el cas d’alguns aeroports.

En el tres casos  es varen analitzar problemes en el disseny de les polítiques, tan en el camp de la selecció dels projectes com en els contractes de la concessió o en el funcionament de les empreses públiques.

Es va constatar que a Espanya les decisions d’inversió en infraestructures han estat molt condicionades per consideracions polítiques, molt simplistes, que no estan recolzades per estudis  que tinguin en compte aspectes com ara l’endogeneitat, el creixement o la relocalització. En general no s’estudien i per tant no es tenen en compte els impactes de les actuacions per justificar les inversions públiques.

Hi ha una manca  d’avaluació econòmica  que tingui en compte els diferents modes de transport, la possible oferta d’incentius i la distribució dels riscos. També hi ha possibilitat de millores en el disseny dels contractes.

Tampoc, segons el conferenciant, que va citar el Pla Estratègic del Ministeri de Foment 2012-2015, i el Pla d’infraestructures, Transport i Habitatge 2012-2014 (PITVI), hi ha una planificació conjunta de les inversions basades en el conceptes esmentats. Es considera, en aquests plans, que les infraestructures son elements dinamitzadors de l’economia, vertebradores del territori i que  ajuden a la cohesió social i a la igualtat d’oportunitats.

La realitat no confirma aquestes afirmacions i mes aviat indica un malbaratament de recursos, si per exemple, com va fer el conferenciant, es compara el percentatge de la inversió realitzada en cada mode de transport i la seva quota de mercat. Destaca especialment el cas del ferrocarril que suposa el 43% de la inversió  i te una quota de mercat de transport de mercaderies del 2 %, mentre  que a la carretera les xifres serien el 27 i el 95 per cent respectivament. En els índex de cobertura es donen unes xifres similars.

Mes que una valoració de tots aquests aspectes, en  la valoració de les polítiques d’inversió  s’ha tingut en compte fonamentalment la percepció pública de les mateixes, desconeixent el que suposen econòmicament en termes de malbaratament de recursos i endeutament. En el cas de les infraestructures, sembla que com mes quantitat, major tamany i mes cares, millor.

Segons el professor de Rus,  hi ha prou evidencia per afirmar que a Espanya, la inversió es subòptima, la tarificació es ineficient, es fan obres inútils (elefants bancs)  i existeixen sobre costos. Resultat de tot plegat, hi ha la mateix temps sobre capacitats, congestions, retards, contaminació, dèficits i endeutament creixent.

 

Es troba a falta mes debat públic i per part del govern més i millor actuació en els camps de la planificació, l’avaluació,  la regulació, l’ articulació amb el sector privat, la construcció, la gestió i el manteniment.

La segona part de la conferencia, es va centrar en la qüestió de la tarificació de les carreteres, tema d’actualitat, donat que ens trobem amb concessions que han fet fallida, concessions properes al seu venciment, etc. i en canvi no sembla que el govern hagi decidit quina política portarà a terme en aquest tema.

Segons el conferenciant, caldria  que plantejar-se el problema en el seu conjunt, es adir com es finançarà la xarxa de carreteres en el futur. Caldria considerar els costos de construcció i de manteniment, però també els de la congestió i els mediambientals i per altre banda la forma de repartir tots aquests costos. (Per vehicles, per conductors, per zones per usos, etc.)

La seva conclusió sobre aquest tema, es que no s’ha de deixar de cobrar de forma individualitzada com es fa en l’actualitat. Si es deixa de cobrar igualment s’haurà de finançar la inversió per altres sistemes i va assenyalar que des del punt de vista  de l’equitat seria pitjor.

Va considerar que caldria explicar el que suposa cada sistema per tal de convèncer a la població que el millor seria cobrar en totes les vies.

Un cop acabada la conferencia, es va establir un animat col·loqui amb els assistents centrat sobretot en les dificultats d’establir el peatge com a sistema generalitzat en totes les vies d’alta capacitat.